El dia de Sant Esteve de 1598 un gran terratrèmol destruïa definitivament el castell del Rebollet. La duquessa consort de Gandia va manar que tot l'aixovar de culte i totes les imatges de l'església del castell foren portades a la Font fins que tornara el duc Carles de Borja-Centelles, que estava a Sicília, per tal que decidira. A la gent d'Oliva, això la va fer rebel·lar. Oliva era el cap del comtat al qual també pertanyia la Font. A més el capellà del castell era un vicari de la parròquia de l'Assumpció (Santa Maria) a la qual estava adscrita. I sobretot perquè a Oliva hi havia una confraria des de temps immemorial dedicada a la devoció de l'advocació de Nostra Senyora del Rebollet. Els plets es varen fer més i més persistents. Quan el duc va tornar d'Itàlia prengué partit a favor d'Oliva i va manar que l'imatge hi fóra duta.
El veïnatge de la Font s'hi va negar, com era d'esperar. La devoció de la Verge s'estenia a tot el comtat. N'era la protectora i cada poble la hi la portava en processó segons les desgràcies i les necessitats que en tenia. Els veïns de la Font la consideraven tant d'ells com dels veïns del cap del comtat.
El 29 juny de 1601 es va formar una comitiva, amb els jurats, el clero i els frares franciscans del poble, acompanyada de gent armada de mosquets i d'arcabussos. El seguici es va aturar a la fita dels dos termes. Només varen avançar dos frares i la gent d'armes. Segons sembla la gent de la Font s'ho esperava i hi va haver un intercanvi de tirs. No hi hagué ferits, només un sobresalt quan una bala travessà el barret blanc d'un dels armats. Els de la Font es varen refugiar a les cases.
Amb el pas franc els atacants varen estellar la porta del temple a colps de destral. Els religiosos hi entraren i varen baixar la imatge. Tot formant rogle amb les armes per repel·lir qualsevol atac possible, l'escamot va tornar on els estaven esperant.
Immediatament s'organitzà la processó. Així van entrar al poble al so de les campanes, entre els càntics dels capellans i amb salves d'arcabús dels olivans entusiasmats.
El duc va referendar amb un document la situació. La imatge es quedaria a Oliva, atesa per la confraria. Va disposar que no es quedara a cap de les dos parròquies. Es veneraria al convent dels frares franciscans. I a més caldria alçar acta notarial cada volta que s'haguera de traure i quan s'haguera de tornar a la capella del convent en temps de desgràcia i a les solemnitats.
La Font no ho va oblidar mai. Malgrat que l'arquebisbe Joan de Ribera els regalara una imatge del Crist, que és fins ara el patró de la localitat. A més feien córrer faules de com retenien la Verge amb cadenes per a què no tornara al seu poble. Al segle XVIII ho varen fer pagar amb un plet de repartiment d'aigua on ho varen traure a relluir.
Altres temps, altres costums.
Interpretació lliure de l'article publicat per J. Vives Ciscar a El Archivo (1886), una revista dirigida pel canonge Roc Chabàs, fill de Dénia.
