Durant segles els pirates musulmans del nord d'Àfrica es van dedicar a raptar cristians per tal de reduir-los a l'esclavatge. L'Església Catòlica tenia ordes religiosos que es dedicaven a la redempció de catius (rescat de captius), amb el pagament d'un rescat o amb l'intercanvi d'un frare que per vot ocupava el lloc del rescatat. Els ordes més coneguts eren l'orde trinitari o de la Santíssima Trinitat de la Redempció de Captius, fundat el 1198 i d'origen francés; i l'orde de la Mercè, fundat a Barcelona el 1218 per sant Pere Nolasc.
L'origen del topònim va lligat potser a un antic propietari de les terres que hauria estat catiu.
L'altra proposta explicativa és que hi haguera hagut a la partida com una presó amb algú tancat. Celia Morell en diu: Sempre he sentit contar a mon pare que son pare li deia, que ací havia estat tancat l´ultim captiu d'Oliva (allà no se sap ni de quina època).
La justificació de l'explicació ve donada per un edifici rabassut i sense finestres a la vora del camí.
 |
| construcció a vora del camí del Catiu |
Josep Domingo Parra i Canyamàs (Oliva, 1954) n'ha fet una novel·la –El catiu (2011)– a la qual exposa una tesi romàntica i alhora dramàtica: Per amor van ser tapiats dins d'una cova dos jóvens en vida. Arstat, filla de Abdalat II, senyor d'aquestes terres, i Gerard, soldat cristià malferit de mort. Arstat, sense que ho sabés el seu pare, cada dia anava a curar les ferides sagnants a Gerard, amagat en una cova, cantant-li dolces cançons i portant-li suculents menjars, fins que va venir el dia inesperat on mai més van tornar a veure la llum del dia. El rei moro de Dènia va ordenar enterrar-los de per vida.
