La vespra de Tot Sants ma uela encenia dos ciris d'eixos grossos i de color roig i els deixava tot el dia i la nit. A l'endemà continuaven allí tot lo dia...
Quan veia a ma uela amb els ciris en la mà, li preguntava: Iaia, per a què són els ciris? i ella sempre em responia el mateix: Són per allumenar les animetes que s'han perdut i que troben el camí. no ixcau al carrer que vos-se'n pot emportar una. Hui és la nit de les ànimes, quedeu-vos ací en la iaia.
I nosaltres guaitàvem per la portella a la foscor de la poqueta nit, cagaets de por.
