dilluns, 1 d’agost del 2011

Els Porrats d'Oliva

Oliva celebra dos Porrats tradicionals, el de Sant Antoni, al voltant del 17 de gener i el de Sant Blai, el dia 3 de febrer. El de Sant Antoni obri des de la seua fundació la Ruta dels Porrats de la Mancomunitat de Municipis de la Safor. Porrat etimològicament ve del terme "torrat", un dels productes que s'hi venia. El "torrat de cigrons" és junt amb altres fruits secs com les faves, ametlles, cacaues o avellanes, un dels productes a la venda, junt a torrons, dàtils, panses i altres productes típics.
El Porrat de Sant Antoni Abat té lloc al llarg de tota la jornada del dia 17 de gener, que és la festivitat del sant, seguint la tradició mantinguda a Oliva de manera interrompuda durant segles. De les antigues "Eres de Santa Anna", al costat de l'actual C.P. Santa Anna, el Porrat es traslladà a la Plaça de Sant Roc, el seu actual emplaçament. Durant tot el dia hi ha venda de productes tradicionals tals com a fruita secs, dolços, dàtils i productes gastronòmics per a tots els interessats. Des de fa més de 10 anys al seu voltant l´Ajuntament monta un Mercat Medieval amb animació paral·lela i s´han recuperat tradicions com les Calderes de Sant Antoni, que antigament servien per donar de menjar als pobres i hui en dia s´ha convertit en una festa gastronòmica que està organitzada per la Comissió de Festers de Sant Vicent i que consisteix en fer vora 20 calderes amb "arròs caldós amb fesols i naps", repartint racions per a unes 3.500 persones.
La nostra ciutat celebra el 3 de febrer el seu tradicional «Porrat de Sant Blai» una celebració que no té la transcendència del Porrat de Sant Antoni de gener, però que seguint la tradició se celebra almenys des de principis el passat segle XX en el cor del barri del Raval.
Segons resa la tradició l'origen del Porrat de Sant Blai d'Oliva podria tenir relació amb el porrat de Sant Blai de Potries, que se celebra durant segles. Els olivans que sortien cap a la veïna localitat de Potries el dia de Sant Blai, solien muntar una sèrie de llocs de venda de productes tradicionals valencians a la sortida de la població, concretament en el carrer la Font d´en Carròs, a les antigues Eres de Blasco.
En algunes dècades era costum adquirir en els llocs de venda d'aquests mercadets tradicionals valencians la «Mocadorà», un mocador amb dolços de massapà que se solia regalar a la núvia o a l'esposa. També productes agrícoles de l'època actual o fruita seca, artesania, etc. Alguns anys també es desenvolupaven les tradicionals «Corregudes de joies» amb premis als millors que corrien «a pèl» sobre els animals.
Amb el pas dels anys el Porrat es va traslladar des de l'extraradi al cor del Raval, la Plaça de Ganguis, on se celebra en l'actualitat. Des de primeres hores del matí fins a ben entrada la nit centenars de persones, sobretot escolars amb els seus familiars o mestres, acudeixen als llocs de venda en els quals es poden trobar fruita seca i productes tradicionals de l'hivern com el dàtil, la canyamel la regalèssia a més de dolços com els martells de caramel ,"puros de brea" o pomes dolces, entre altres productes.

Oliva és ja el meu poble d’adopció

Oliva és ja el meu poble d’adopció, el meu “poble polític”, com la família de Rosa és la meua família política. Mai no havia xafat Oliva abans de conèixer Rosa, així que no tinc una història personal amb eixe poble que puga separar de la meua dona. Que damunt és olivana fins la medul·la, com la seua família.
És un gran lloc, un gran lloc profundament valencià, molt més que la mateixa València. Gairebé trenta mil persones vivint molt majoritàriament en un valencià molt ben parlat: el lloc on anar a ensenyar-te la llengua, com aquell que va a Londres per tal d’ensenyar-se anglés.
Podeu veure el casc antic d’Oliva des del castell de Santa Anna, que el domina. A la dreta teniu l’església de Santa Maria i la part més “noble” del poble, la Vila. Seguint cap a l’esquerra al centre de la imatge l’església de Sant Roc, antiga mesquita, i al seu voltant el Raval, l’antic barri morisc. I més a l’esquerra El Pinet, el barri per dir-ho ràpid i senzill dels gitanos (i dels anglesos, des de fa uns anys), sense església que el definisca. Al fons, entre camps de monocultiu tarongeril, els pobles de la rodalia: Piles al centre, L’Alqueria de la Comtessa a la dreta, més difícil de veure. I al fons, a la dreta, la platja d’Oliva. Per ahí distingiríeu la ratlla blava de la mar si el dia haguera estat un poc més clar.
No vos recomanaré que aneu a Oliva. No vull que vingueu mai. Vull que feu com els madrilenys, que agafen el tren directe fins la platja de Gandia i d’allí no passen. Oliva, amb els seus carrers moros i els quilòmetres de platja verge i el muntanyar i la casa de Maians i les coques a la calfó i els figatells i el valencià preciós... les borles, la fred, emponnar-se, els xics alforgassats, els pubs enforfoguits... a gusades que m’agrada Oliva només per a mi!
Trobat a Internet (07/01/07)