Alicante?

L'acudit més antic que recorde, contat a la meua família i que sempre ens ha desdibuixat almenys un somriure de complicitat a casa, ha sigut una contalla molt del poble. Anècdota? No ho sé. Però ja sabem que els d'Oliva solem ser molt dotors.

Això diu que, al ple de migdia, al Racó de les ermites, a l'ombra escassa del tendal del bar La Puerta del Sol, hi havia un home assegut a una cadireta de bova, recolzada a la paret. La boina sobre el front i mig endormiscat, sent com se li acosta un cotxe i se li posa al davant sense parar el motor.

Un estranger trau el cap per la finestreta i li pregunta amb un fort accent:

–Alicante?

I ell, tot incorporant-se una miqueta, retirant-se la vora de la boina de sobre les celles i mirant-lo amb un mig-somriure, li respon sense dubtar:

–Està bé. Si vosté em canta… jo li balle! 

L'ofici de municipal

L'ofici de 'municipal' no sempre ha tingut el prestigi social que ara coneixem. 

Abans, els homes bragats i feiners tenien el seu jornal anant a treballar a defora, o a l'obra, etc. 

Els 'empleats' (policies municipals) eren aquells bons homes que no podien dedicar-se a la terra o altres treballs físics, per la qual cosa no els quedaven moltes opcions, totes elles amb un punt menor de consideració, i que no era motiu d'especial orgull personal. Entre altres coses, perquè no es demanava ningún nivell cultural fora del habitual en una persona plana del poble. Ahí entrava l'ofici de municipal. 

A les acaballes d'aquesta època hi estava el Cabo Panera (Batiste Panera), un home de caràcter fort i gènit brusc, del qual es contava una anècdota prou divertida. 

Era peculiar la seva estampa montat amb la 'Mobilette' de l'Ajuntament vestit d'uniforme. Els xiquillos li teniem prou temor. 

Als començaments dels anys del boom turístic, es conta que una vegada un cotxe foraster, de madrilenys suponc, es va parar al seu costat preguntant-li "Dónde se encuentra la Casa Consistorial?". 

Aquella paraula no formava part del vocabulari del nostre protagonista, però lluny d'amoïnar-se, el cabo Panera els contesta: 

–"Miren, no sé dónde se encuentra la casa consistorial, pero vagen a casa Pepito Xorro, que si no ho troben allí, entonces no ho trobaran en ningún puesto."