Una de les tasques habituals els dies abans d'anar a estiuar a la caseta, era emblanquinar-la. Al llarg de l'hivern les humitats havien deixat florides alguns paraments i calia tornar-los a la seua blancor primera.
Amb un poc de sort, alguna paret a repintar no estava massa afectada, i amb una lleugera passadeta de calç ja es podia donar com a ben pintada. És en estos casos quan solien dir-te: "Ahí no cal que et torbes massa, fes-ho 'perdudet-perdudet', que es quedarà bé...."
Quan veies al final les parets blanques amb l'ombra de la parra o de la figuera, ja sabies que l'estiu ja havia arribat de veritat.
