Recorde la finca dels mestres. Allí em van portar les meues ties i ma mare, a vore a D. Vicente Martínez, que era mestre de l'Hort de Palau. Encara no tenia l'edat reglamentària, però ho van arreglar, perquè vaig començar l'escola. Anava a l'aula que hi havia en entrar a l'esquerra, la de D. Alfonso Montañés, enfront de D. Luís. Com el meu germà anava a Ca Dª Lolita, jo eixia a migdia i anava al menjador amb el meu germà, a Desemparats.
De Palau recorde aquella gran escala cap amunt, que després es partia en dos, igual que per baixar, que podies anar per la dreta o l'esquerra, i s'ajuntava en una única escala que et porta al pati. El pati tenia, almenys, quatre arbres i una estàtua al centre. No recorde si en tercer o quart, van llevar el bust de Gregori Maians, i els arbres. Després, em cinqué vam baixar a l'aula que hi havia al fons del pati, a l'esquerra, la de D. Juan Miralles. El meu germà ja havia canviat d'escola també, i anava a l'aula que es pujava per l'escaleta del pati, la de D. Miguel. En aquella època van plantar les dues cistelles de bàsquet, tot i que continuàvem jugant a futbol, a la cadena, a xurro, a les boles (caniques, allò del xiva-piebueno-tute-matute-retute i guàs). Era l'escola del poble, perquè només hi havia santa Anna (des de feia poc; amb ells sí que féiem partits de bàsquet), i l'acadèmia i el Rebollet que eren privats.
Les classes eren només de xics, o de xiques; elles anaven amb Dª Rosaura; però quasi no ens veiem, perquè eixíem a hores diferents al pati.
No ho sé amb certesa, però crec que dimecres a la vesprada no anàvem a escola, però sí que recorde els dissabtes de matí.
A les 12 s'acabava l'escola, i si pagaves al mestre podies quedar-te al repàs, fins la una.
