El iaio tenia una vici, com molts homes en aquell temps, d´eixes grans i pesades de "cuadro". Un dia ma uela (que tampoc tenia mai el cul quet) els va dir a les filles si volien que anaren les tres al pla en la bicicleta. Veges tu, i quedar-te a casa!! Allà que se´n van anar les tres.
El tracte era este: ma uela asseguda al portamantes i per torns la durien ma mare i ma tia... Ma mare era la menuda però, com que sabia anar més en bicicleta que ma tia (això és una altra història interessant), la va portar primer.... Al ratet ma tia també volia portar-la "Ara jo mare, ara jo!!" …pujà a la vici i com no s´aclaria molt, tot era una cabriola "Para, para !! Para que em tombaràs" I ma tia li va dir "Deixe'm anar un poquet i quan ja m'agarre, vosté puja".
Allí anaven, ma tia davant davant en la vici i la uela i ma mare darrere caminant… Ella anava parant-se per pujar a la uela, però res, altra volta igual.
De mitjan camí cap avant, fins que varen arribar, cada vegada que s´aparava a esperar-les i passaven pel seu costat, les escarnia (burlant-se): "Dona, dona, vol pujar??"
Tinc que dir en defensa de ma tia, que era molt difícil per a una xiqueta apendre a anar en vici en aquells estribancs. Ma mare va tindre un altra oportunitat que no tenien tots els xiquets i menys les xiquetes.
En ma casa continua gastant-se molt el "Dona dona vol pujar??" quan parem en el cotxe per que puje alguna de nosaltres (tia, cosina, iaia...). A la meua filla li fa molta gràcia des de que ma mare li-ho va contar fa un temps… Sempre ens preguntava què volia dir això!
 |
| La bicicleta de mon uelo |
