El Collao (Collado): Partida del Terme municipal d'Oliva existent a les faldes de la Muntanya de La Creu. S'ha trobat un jaciment arqueològic on podria haver soterrades unes 200 persones. Els seus habitants podrien haver aplegat de la zona de la Cova Foradada junt a la marjal o ser autònoms i hi van romandre fins l'any 5.500 abans de Crist. Estigueren uns 3.500 anys. Un dels soterraments està sent investigat a la Universitat de Barcelona per comprovar el seu ADN. Segons el professor Josep Aparicio podria demostrar-se que l'home de Neandertal no es va extingir sinó que va deixar la seua herència genètica en el sapiens sapiens posterior.
De la Cova Foradà al Collado i del Collado al Rebollet. Aquest és el moviment poblacional que, segons opinen els arqueòlegs, va realitzar el grup humà que es va assentar l'any 9.000 abans de Crist en El Collado d'Oliva, fa ara més d'11.000 anys.
En aquesta data, unes cinc o sis persones amb evidents mostres de parentiu es van instal·lar a l'empar d'aquest abric rupestre situat en els voltants d'aquesta població de la Safor. En l'actualitat, el lloc s'ha convertit en un camp de tarongers de propietat privada.
En El Collado, els seus habitants van romandre fins a la meitat del sisè mil·lenni abans de Crist, és a dir, cap al 5.500 a. de C. Van estar allí uns 3.500 anys aproximadament, fins que van marxar al jaciment proper al Rebollet. Es creu que uns 200 o 250 individus van poder morir allí durant 1.300 anys. Això sí, no tots van ser soterrats en aquest lloc.
El cap dels serveis arqueològics de la Diputació de València, José Aparicio, va dir que els experts de la Universitat de Bristol (Anglaterra), de l'institut Max Plank de Leipzig (Alemanya) i la Universitat de Barcelona estan investigant l'ADN de les restes humanes que van aparèixer en els diferents enclavaments arqueològics d'Oliva amb l'objectiu de confirmar el desplaçament d'aquesta comunitat.
José Aparicio Pérez ha publicat un llibre denominat «La Necrópolis Mesolítica de El Collado de Oliva» on diu que el trasllat de la Cova Foradà al Collado es degué a l´explotació del territori. Aquest oferia recursos marins, com a peixos, cardium edule (petxines, mol·luscs) perquè la línia de costa estava ja propera, i recursos terrestres, perquè la plana i les muntanyes circumdants disposaven de ramats de diferents quadrúpedes. Tot això, a pesar que els canvis mediambientals amb la progressió del interglacial els havien minvat sensiblement. La seua tecnologia lítica era l'heretada del Magdaleniense, però reduïda als raspadors, burins, dorsos i vores rebaixades. L'òssia s'havia abandonat ja.
Tal com destaca Aparicio, entre el 8.500 i el 7.500 realitzen canvis tecnològics en l'utillatge, incorporant progressivament geomètrics com a instruments de caça o pesca, bé per a fletxes o venables en el primer cas, o arpones, en el segon.
Cap al 6.500 comença un lent ascens del nivell marí que anega tota la zona costanera, convertint-la en una gran maresma o marjal, on es fan abundants les espècies de mol·luscs lacunars i les tortugues, aconseguint la base del vessant on se situa la cavitat. Es diversifiquen els útils geomètrics i apareixen nous tipus.
A meitat del sisè mil·lenni, l'augment de la pluviositat, intensa ara, els va haver d'obligar a l'abandó del lloc, buscant assentament en alguna cavitat o en cabanyes en el pla. Al peu del vessant
Els experts suposen que es van traslladar al peu del vessant a partir del 4.500, al costat de la plana pantanosa, a uns 300 metres del Collado. És la zona del Rebollet. Fa quatre anys es va excavar allí, a l'interior del casc urbà d'Oliva. El jaciment és ja Neolític i s'ha trobat ceràmica feta a mà. Aparicio conclou afirmant que el jaciment del Collado no es va esgotar. «Bona part del mateix, potser la totalitat, roman sota les tones de terra fèrtil que l'amo va abocar en el lloc».
