La fesolera comuna (Phaseolus vulgaris) es va introduir prou ràpidament i, com a prova, Cavanilles esmenta en molts llocs les produccions d'aquest llegum. Trobem cites d'esta planta a nombrosos pobles del País Valencià, tot i que, pel testimoni de Cavanilles, pareix estar menys escampada que la dacsa. El nostre botànic arribà a dir que a Borriana resulta usual l'obtenció de dues collites de fesols a l'any.
De bell nou ens trobem amb una denominació medieval que ja era utilitzada a la València del segle XIV per Francesc Eiximenis, segurament per anomenar altres llegums de gra, pertanyents a la tribu de les Phaseolies, d'origen euro-asiàtic, com el fesol d'Egipte (Dolichos lablab) o més probablement els fesols menuts, fesolets o fesols de careta (Vigna sinensis), el fesol de Mungo (Vigna Radiata) etc. J. Quer assenyala que el conreu de la fesolera americana era molt important a mitjans del segle XVIII a Catalunya i Aragó, segons J.V. Maroto Borrego professor de la Universitat de València en el treball Les plantes americanes d'ús agrícola a les observacions de Cavanilles.
Els fesols de careta, de la careta o «caretos» són típics, al País Valencià, de les comarques de la Ribera, de la Costera, de la població d´Oliva –una illa en la comarca de la Safor–, de la Marina Alta i de les Illes Balears.
Refrany sobre els fesols de careta:
«Es miren com els fesols de careta».
Antiga copla
En este poble d’Oliva
passen coses molt regrans,
van per fesols de careta...
i els ixen els escolans.
Gastronomia
S'utilitzen per fer l'arròs al forn d'estiu i per al plat típic d´Oliva, les pebreres farcides, entre altres guisos.
