Les bessones

Ma uela era bessona. Dos xiquetes que varen nàixer al si d´una família gran amb més germanes bessones, cosa habitual a la família. Però elles eren especials. Ramona era rubia de pell amb tendència a bronzejar, Aurora era de monyo negre com la nit i pell blanca com el gesmil. Es volien i es necessitaven com l'aire que respiraven; tant que, una vegada casades, no van suportar viure separades (una al pou d'Alzina i l'altra als afores de san Francesc). Així que Ramona i la seua família van baixar a viure al costat de la tia Aurora. Abans d'això, era tot una tramoia: Ramona pensava en la germana i baixava a vore-la i a alhora a Aurora li passava el mateix i pujava; ja tens viatge debaes.

Eixa compenetració ja es va deixar vore de ben menudes, quan anaven a costura, perquè dia sí dia també, tornaven a casa a trompellons, amb les trenes llargues que portaven nugaes per la part de darrere del cap, l'una a l'altra… Era el càstig de la mestra per haver-les pillat ballant damunt de les taules de l'aula…

Vos les imagineu tornant a casa amb els caps lligats?

Les dos bessones darrere del tot, al braç de sa mare i sa tia

Celia Morell Navarro

Amatuer

Recorde molt les vesprades de diumenge de cinema a la Gran Via. La sessió crec que començava a les 4 o 4 i mitja. Era sessió doble, i una de les dues, de l'oest. I me'n recorde que hi havia diapositives en el descans (encara no hi havia spots, ni liduups, ni res de tot això).. Compre en ... Una de les diapositives que no se m'oblidaran era la de la UD Oliva. Hi havia dos equips, l'Oliva i l'Oliveta, i aquest segon se'n deia amateur. I la diapositiva, escrita a mà, posava UD Oliva AMATUER. I les lletres anaven fent-se més menudes, perquè si no, no cabia en la pantalla.

Miquel Lleches Colomar