Ma uela era bessona. Dos xiquetes que varen nàixer al si d´una família gran amb més germanes bessones, cosa habitual a la família. Però elles eren especials. Ramona era rubia de pell amb tendència a bronzejar, Aurora era de monyo negre com la nit i pell blanca com el gesmil. Es volien i es necessitaven com l'aire que respiraven; tant que, una vegada casades, no van suportar viure separades (una al pou d'Alzina i l'altra als afores de san Francesc). Així que Ramona i la seua família van baixar a viure al costat de la tia Aurora. Abans d'això, era tot una tramoia: Ramona pensava en la germana i baixava a vore-la i a alhora a Aurora li passava el mateix i pujava; ja tens viatge debaes.
Eixa compenetració ja es va deixar vore de ben menudes, quan anaven a costura, perquè dia sí dia també, tornaven a casa a trompellons, amb les trenes llargues que portaven nugaes per la part de darrere del cap, l'una a l'altra… Era el càstig de la mestra per haver-les pillat ballant damunt de les taules de l'aula…
Vos les imagineu tornant a casa amb els caps lligats?
Les dos bessones darrere del tot, al braç de sa mare i sa tia
Celia Morell Navarro
