Ampliant a allò que diu Carme Girau envers la "sabatina" (vegeu Sabatina (1)) us contaré que els xics que erem dels moviments juniors i juvenils tambè anavem a la sabatina els dissabtes a boqueta nit. Imagine que les monges farien la sabatina més prompte,no fóra cas que al final es fera una sabatina mixta. Després de la sabatina anavem a jugar als futbolins, a veure el televisor en blanc i negre, que tenia electrodomèstics Salabert, que era el primer televisor públic a Oliva i sobretot anàvem al mercat on hi havia un home que venia ous. Quan alguna dona anava a comprar-ne ens posavem a cridar: Eixos ous estan pollats, eixos ous estan pollats... fins que el venedor arrencava a córrer darrere de nosaltres per tal de donar-nos alguna bescollada o galtada. Però nosaltres corriem més i no ens alcançava.
diumenge, 7 d’agost del 2011
Sabatina (1)
La "sabatina" era un conjunt d'oracions, càntics i pregàries que es resaven els dissabtes per la vesprada (trobe que ací només al Rebollet) en honor a la Verge.
…a les nostres noses...
A primeries de la democràcia, quan la nostra llengua começava a estar ben considerada em va arribar una invitació d'un casament. La tarja d'invitació deia: Sabeu que ens casem? Us invitem a les nostres noses... Com que noses no és el mateix que noces, els amics els van respondre: No fa falta que ens inviteu a les vostres noses. Les noses se les passeu a soles, que ja sou prou fadrinets.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)