A primeries de la democràcia, quan la nostra llengua começava a estar ben considerada em va arribar una invitació d'un casament. La tarja d'invitació deia: Sabeu que ens casem? Us invitem a les nostres noses... Com que noses no és el mateix que noces, els amics els van respondre: No fa falta que ens inviteu a les vostres noses. Les noses se les passeu a soles, que ja sou prou fadrinets.
