-Què fem? Anem al Savoy a veure una pel·lícula de Bruce Lee, on la pantalla s'omplia de “xinos” donant-se bastó o bé anem a la Gran Via i mirem l'última de Bud Spencer i Terence Hill.
A l'Olímpia ni pensar-ho, sols feien una peli, d'estreno, però una peli, i nosaltres pensàvem passar tota la vesprada.
Quasi sempre decidíem anar a la Gran Via, entre altres coses per fugir de l'olor dels vàters del Savoy; sols recordar les seues portes de fusta, com les portes de l'oest i eixa olor, que marejava, ja em donen arcades.
A més a més a la Gran Via teníem a Tere la Castanyera per comprar-nos un cucurutxo de cacaues i tramussos, amb això i un picolo no ens feia falta res més.
Per fi entravem al cine; no estava molt curiós, que digam, ple de corfes de pipes i amb les butaques de skay prou esgarrades.
Recorde la gent xarrant durant la pel·lícula, senyal que no els importava massa la història, i que l'argument era prou simple; sols és guardava silenci quan rodava un pikolo per baix dels seients.
Si el pikolo topolava amb els peus de les butaques s'escoltava una remor de desencant, però si el pikolo rodava fins baix la pantalla, travessant totes les files podíem escoltar fins i tot una ovació.
El cine començava a les cinc, a les set la segona i després ens quedavem de vegades a repetir un tros de la primera pel·lícula. En eixir tornàvem a mirar la cartellera on hi havien fotos de la peli i una breu sinopsi, o això deia allí; sinopsis, quina paraula més rara; al cap i a la fi, tan sols era una espècie de resum.
Al final, recordant les botzinaes de Bud i Terence, tornavem a casa.
I conte contat, diumenge passat.
Quants records!
Nota de l'editor: Pikolo o Picolo: marca de beguda refrescant gasosa de color roig transparent. L'autor es referix a les botelles buides o mig buides.
