L'ofici de 'municipal' no sempre ha tingut el prestigi social que
ara coneixem.
Abans, els homes bragats i feiners tenien
el seu jornal anant a treballar a defora, o a l'obra, etc.
Els 'empleats' (policies municipals) eren aquells bons homes que no podien dedicar-se
a la terra o altres treballs físics, per la qual cosa no els quedaven
moltes opcions, totes elles amb un punt menor de consideració, i que
no era motiu d'especial orgull personal. Entre altres coses, perquè
no es demanava ningún nivell cultural fora del habitual en una
persona plana del poble. Ahí entrava l'ofici de municipal.
A les acaballes d'aquesta època hi estava el Cabo Panera
(Batiste Panera), un home de caràcter fort i gènit brusc, del qual
es contava una anècdota prou divertida.
Era peculiar la seva estampa
montat amb la 'Mobilette' de l'Ajuntament vestit d'uniforme.
Els xiquillos li teniem prou temor.
Als començaments dels anys del boom turístic, es conta que
una vegada un cotxe foraster, de madrilenys suponc, es va parar al seu
costat preguntant-li "Dónde se encuentra la Casa Consistorial?".
Aquella paraula no formava part del vocabulari del nostre protagonista,
però lluny d'amoïnar-se, el cabo Panera els contesta:
–"Miren, no sé dónde se encuentra la casa consistorial, pero vagen a casa
Pepito Xorro, que si no ho troben allí, entonces no ho trobaran en ningún puesto."