No sé si és interessant recordar com els nostres pares ens parlaven en tercera persona, sobre tot en situacions severes.
Per exemple, si algun dia havia fet 'foja':
–Hui no has anat a escola? No enganyes a la mare!...
O també
–Vine, dis-li a la mare què 'el' passa (quina cosa et passa), que 'el' veig mústio...
I amb mon pare, anant a rascar:
–Al pare no li agrada que et deixes tantes 'llobaes' quan passes el llagó per baix el taronger.
Jo també he pillat el temps en que als pares els parlàvem de vosté. a l'igual que qualsevol altra gent major.
