divendres, 20 de maig del 2011

Si són d'Oliva, sí

Ara que parleu de la guerra, jo tenia un tio, el tio Vicent de Gostí (casat amb una germana de ma uela Rosa), que em contava que durant la guerra s'havia escapat del front. Resulta que a la trinxera de Terol, per la nit, d'un bàndol i d'un altre es parlaven. Ell ja estava neguitós perquè la majoria de persones que hi havia per allí (ambdós bàndols) eren valencians. I una nit algú de la seua trinxera va dir a la trinxera contrària "Voleu alguna taronja?" i de la trinxera contrària va escoltar "Si són de la senda del bancal d'Oliva, sí". Això sembla que el va deixar tocat, i va pensar, "Ací estem disparant-nos i som del mateix poble. No sé qui ha contestat, però és del meu poble." Als pocs dies va fugir del front i va arribar a casa, al carrer del Rector, i es va amagar darrere la llenya, a la pallissa, on va passar uns quants mesos, fins que tot va acabar.