Quan jo era menuda es venien i es compraven les coses més insòlites.
Venien persones forasteres a ma casa (el meu uelo era sastre) i l'un comprava retalls de llana; un altre, els de cotó; a les perruqueries i barberies del carrer venien a comprar els cabells que havien tallat a la clientela. Deien que era per fer el monyo a les nines..
Al carrer Monges Clarisses hi havia una casa, la del drapaire, on podies vendre diaris vells i tota mena de papers, draps, ferro. Ho compraven al pes. Un veritable reciclatge. Nosaltres anàvem a vendre'n i els diners eren per a les missions.
Pels carrers venien "terreta" (per netejar els coberts –que eren d'alpaca– i escurar); la duia un home en un carro i amb tota la veu es feia oir. Venien "arrop i talladetes", llet recent munyida mentre les cabres tornaven de pasturar, peix –que duien les pescateres en un carretó–, gelats –els xènvits, la "líquida", l'aigua–llimó–...
