Sifonà de la travessia Sant Roquet |
Com que jo no visc a Oliva, no passe per ahí tan sovint, però recorde molt bé com era la imatge d'aquest indret en la meva joventut. Els dies que els xicons anàvem en bicicleta a la mar, o quan anàvem a treballar a l'hort (la Canyà, la Bomba...), sempre veiem el camí embassat als peus d'este repartidor. La basca pròpia de l'estiu quedava mitigada durant uns instants mentre et deixaves esgitar per les rodes pedalant amb suficient velocitat sobre l'aigüerol. En efecte, els inevitables clavills d'aquesta construcció totalment popular deixaven sumar una aigua neta i fresca. Si decidíem parar, llavors podíem pujar i beure d'aquell broll refrescant, fresc, inesgotable, i no t'importava baixar mig xopat. Què bona estava l'aigua!
Motor prop del camí de les Jovades |
Aquestos motors tenen una part que sempre m'ha paregut misteriosa. Estant amb mon pare al motor del Catiu, recorde que la sala on estava la maquinària era un lloc força misteriós on els xiquillos no podíem ni pensar en assomar-nos. Una calavera en la porta de ferro de l'entrada ens ho advertia clarament: "Alto Voltaje". Allí dins l'electricitat es convertia en un rumor atemoridor que feia treballar les bombes i traure l'aigua de les entranyes de la terra. Després, mitjançant una sèrie de tuberies, sifonades i repartidors, l'aigua aconseguia aplegar allà on estava el trenc. Era un trajecte, insondable, màgic: més d'una vegada em quedava mirant una sifonà solitària que duia aigua sense saber d'on venia ni a on anava.
Motor de Celestino Mas. Davant, un bufador |
Repartidor |
Capella |
Quan arribava el penúltim frau, el sequier calculava el trenc per arribar a l'hort que tenia el torn a continuació: "Bo, me'n vaig a tallar l'aigua, que ja ho tens bé". Jo tornava a quedar-me a soles, amb la companyia del llagó i del soroll de l'aigua, fins que, poc a poc, el cabdal comença a minvar coincidint amb l'arribada de la llengua d'aigua al final de l'últim frau, la vora.
Bé. Ja tenim la Plana regà. Nugar el cabàs i el llagó a la bicicleta, i cap a casa a dormir.