El ple de migdia

A l'estiu anavem molt a passar el dia al Pla, a la Font Salà. Allí estiuaven els iaios i el tio "Porquerol" (és el que ell ens deia a tots els xiquets, "porquerolets"). Hi portàvem de vegades els deures. –Iaia no tinc goma i vull borrar. –Enseguideta la iaia vos fa una *borra". Llavors pessigava una molla de pa, l´amassava bé entre els dits i ja teníem goma. 
Quan volíem berenar nocilla i no en tenia: Això ho apanye jo de seguida. I portava un got,  hi posava llet condensada i nesquik i au, nocilla… Tenia solució per a tot. Les dones d´abans eren així, no tenien cap obstacle.

Bé, doncs eixos dies, pujava tota la família i els amics dels tios. Tots eixos homes quan acabaven de dinar volien fer el ple del migdia (la siesta). Llavors començava l´emigració de la taula a la frescor de dins la caseta. Als deu minuts se sentia una remor a la marquesina que feia tremolar les cadires… Els xiquets guaitàvem per la porta i trobàvem roncaors escampats per tot arreu…; a les mecedores, al sofà (retirat ja d'almenys dos cases), dos al pasillo, els quatre llits ocupats… Ronquits que xiulaven, uns altres tronaven, uns bufaven cap a fora i altres cap a dins. Hi havia qui roncava a botets, a sospirs… Nosaltres ens réiem a més no poder, posant-los fulletes de canya, plomes de gallina....

Llavors arribava ma uela (les mares ja ens havien fet callar prou voltes) i ens deia: Ale! agarreu una cadireta i vos en veniu amb mi a la parà a fer punt de ganxo. I allà que mo n'anàvem. Però no vos penseu que allí estavem quetets: Iaia, fes-mos un xiulet de canya. Iaia, fem carrancs. Volem berenar… I ella sempre repetia: Caaalleeuuuu, que els hòmens estan fent el ple de migdiaaaa!

Quina pacència, Senyor!! I érem uns quants!

Ma uela a la parà

Celia Morell Navarro