Tots els estius arribava el dia en que mon tio venia de l´hort i dins del cabàs portava algo que feia dies que estàvem esperant, els melons de ramera morta. S´acabava el món; tots triant-se el meló, buscant culleres per buidar-los, navalles per dibuixar-los, cordell… I els ciris? Tiaaaa! tens ciris??" Si no n'hi havien, ens feien un cresolet i el posavem dins. Eixe dia la nit tardava més que mai a arribar. Anàvem de caseta en caseta. Veniu al sereno?? Quan ja érem una bona colla, organitzavem l´eixida. Primer fins al camping Kiko, pegar la volta per darrere i tornar pel Xaparral… Per suposat cantant!
Celia Morell Navarro
