Hi havia un xic d'Oliva que festejava amb una galipaua (de Forna). No cal dir que en aquella època, per anar a festejar a Forna havies d'anar per sendes un parell d'hores. Festejava a la xica a casa dels pares (i davant d'ells) i després tornava a Oliva. Un dia a l'hora de tornar plovia de mala manera i el sogre es va vore obligat a convidar-lo a sopar i a dormir a la pallissa (la filla a l'altra punta de casa i amb les germanes, no cal dir-ho). Al sandemà la tormenta va empitjorar i el xic anava menjant amb molta fam, ja que era jove i fort, d'una "saca" de farina amb la que la futura sogra feia coques a la calfó per a tota la famíia. Bé la situació s'allarga i la saca va buidant-se. En un moment d'intimitat, el sogre li pregunta al xic si ja pensa anar-se'n, encara que segueix plovent (igual va ser l'any que van passejar a la maredadéu del Rebollet). El xic respon senyalant l'altre costat de la cambra: "Hasta" que no li veja el cul no me'n vaig!!!!. EL futur sogre tot nerviós li diu a la filla: "Xicona, ensenya-li el cul que este mos deixa sense menjar". La xica s'aprepara a fer l'"estriptis" però el xic d'Oliva diu: "No!! Dic el cul de la saca."
L'acudit no és molt bo però m'imagine que contextualitzat a l'època de postguerra era fantàstic; parlava de farina, de culs i de xicones!!!!
