Quan no hi havia aigua a les cases la gent anava a poar als pous que hi havien repartits per tot lo poble. El pou d'Alzina era un d´ells. Tots els anys els homes del carrer mamprenien la feina de netejar el pou. Per fer açò s'havien de lligar en una corda al cos, mentre els altres homes anaven rodant-se per sostindre el pes del que baixava. Mon uelo baixava prou vegades. Primer de tot, feien anar cap avall una bugia (ciri) encesa per saber si l'aire estava bo; després anaven ells amb cabassos o recipients on poder arreplegar tot el que havia arrossegat l'aigua (brutícia vegetal en general, però sobretot per a llevar terra, arena, gravetes...). Açò era una festa per al carrer, sobretot per als xiquets. Per a les dones devia ser un patiment (pense jo). Ma mare m'ho conta com el record d'una cosa especial que passava de tant en tant en la seua infància.
 |
| Pouet d'Alzina |
