Allà pels els anys 50, quan encara es feia escola al carrer l´aula , el tio de la porra anava a traure els xiquets de l´escola l´últim dia de classe. Els xiquets baixaven pel carrer fins on està ara la casa Alonso cantant una cançoneta que seguia a la del tio de la porra:
El tio de la porra
que menja pa en salmorra.
Ous ací, ous allà,
bastonaes al plebà.
Ous al ponedor,
bastonaes al senyor retor.
Ous a la pallissa,
BASTONAES A LA TIA PEREVISSA…
Aleshores arribaven on vivia la tia Perevissa, que era a la placeta esmentada, i la bona dona (fadrina ella, tot lo món sap qui era) els tenia preparat als xiquets de l´aula un triador ple de coses bones, d´eixes que no hi havia en les cases mai, per ser l´època que era, i berenaven com mai en tot el any.
Ma mare diu que la tia Perevissa era una dona no molt donada a desbalafiar; malgrat això tots els anys els convidava a final de curs.
Sabia tocar el piano molt bé i sempre portava el llacet al cap i els calcetins curtets (per que era fadrina...).
Jo la recorde passejar amb el monyo ben llepat i tota ancolonià.
