Els xiquets difunts, que n'eren molts, rebien el nom d'albats. Els vestien de blanc i abans d'enterrar-los es feia una festa. Consideraven que si estaven batejats, ja estaven en mans de Déu.
Als majors no se'ls feia cap festa perquè no sabien si anaven al Purgatori o de cap a l'infern pels seus pecats. Es plorava pels adults per por i pels xiquets per nostàlgia. La nit anterior de l'enterro es feia un ball davant del xiquet difunt que es deia la dansa del Vetlatori.
