Recorde les nits d'estiu a la caseta de ma tia (en Burguera). La caseta estava justet darrere del muntanyar. Per la nit es mesclava en el aire l'olor de la mar, del sopar, de les fustes velles de la barraca que encara quedava en el descampat (la barraca de Nicolàs, que estaven a París), l'olor del farol de gas…
Però el que més recorde era el silenci, un silenci ple de soroll de la mar, del sssshhhhhh del farol, dels grills, de les granotes (n'hi havien moltíssimes); ple també dels que acudien a venlar a la terrassa del Chaparral. Era un silenci ple de soroll, però un soroll silenciós que t'acompanyava al llit i t'ajudava a dormir en companyia del salobre apegat a la pell, que no et treies de damunt en tot l'estiu.
…
També recorde molt el sabor de l'aigua. Mon tio havia fet un pou dins la caseta i l'aigua era "blaneta", d'eixa que en beus molta i no t'apaga la set.
…
Acabàvem d'arribar de Mònaco, i recorde que els meus cosins, mon uelo... no entenien el que jo parlava, perquè mesclava tres llengües (valencià, italià i francés). Recorde com si fóra ara dir a mon uelo: Isabelitaaaaa!!!!! Veges que diu esta xiqueta que no li'n pipe ni unaaaaa!!!!!
El "piquini" era per a la foto, normalment no el portàvem
Celia Morell Navarro
