Mon uelo tenia una cabreta per a tindre llet per als xiquets. Tenia tres fills, un xic gran i una xica, i després la del susto que era ma mare. La llet es suposava que era per a la menuda, però com que passaven un poc de gana. No fam en si; tots sabem que a Oliva, si no eren cama-roges, eren caragols. El fill major que tenia molta traça, es gitava baix de la cabreta i es xuplava tota la llet. Ahí tenies a ma mare plorant i a ma uela acaçant-lo per tot lo carrer. És que damunt, ma mare no en tenia mai prou, estava ben grosseta.
…
M'ho conta moltes voltes i sempre em ric molt. M´imagine mon tio baix de la cabra i a ma uela acaçant-lo…
Celia Morell Navarro
