Sempre he trobat a faltar les visites de nit a les meues ties que vivien al Collado. Jo vivia al Corralet. I era passar pels carrers sant Rafel i sant Miquel… i era tot, "bona nit, bona nit, bona nit…". Com una lletania de "rosari cívic". Tots a la porta de casa, sopant, xarrant o simplement estant. Són sensacions de solidaritat pacífica que m'han marcat molt.
