Quan arribava la segona quinzena de juny, la gent començavem a baixar a la mar: "Anàvem a estiuar". Quasi tots els dies llavors, veies algun motocarro o carro amb l'haca, on la família carregava taules, cadires, "matalafs", plats, gots, foguer.... Carregat fins el caramull; darrere, al remolque anaven la dona i els xiquets acomodats assegurant tots els bultos, mentre que el marit seia davant, al costat de l'amo del carromoto.
Llavors mentre baixaven pel carrer l'Aurora o similars, ma mare i altres dones eixien al carrer i s'alegraven de vore que alguns ja mo n'anaven a la mar: "Lolitaaaa! Ja vo n'aneuuuu?" "Xicaaa, mira, ja anem pacallà. I vosatros?" "Només passe Sant Joan el meu home diu que ja mo'n podem anaaar!" "Hala pueeeés".
I llavors per als xiquets començava un periode màgic: l'estiu.
Joan Malonda
