Mon pare em contava de menut la història d'un home d'Oliva del qual no recorde el nom. Un dia se'n va anar a València a peu, com ho feia molta gent abans. A l'eixida del poble la gent li deia: A València, tio Vicent (posem per cas)? I ell responia: Sí, si Déu vol!
A l'altura de la marjal de Xeraco, entre l'estany i la carretera, pastaven unes vaques. El tio Vicent es va fer el dissimulat per tal de no molestar-les: eren vaquetes braves. Però una d'elles el va enfilar i no li va agradar segurament alguna cosa d'ell. La qüestió és que li va anar de cara, i ell, cama!
No hi ha massa arbres per eixos llocs, però ell en va trobar un i, amunt!
Hi va passar tota la nit, pobre!
A l'endemà, quan es va despertar, la vaca se n'havia anat. Però ell ja no tenia res a fer a València. Era massa tard i havia perdut el negoci. Se'n va tornar al poble.
Al cap d'uns mesos li va tornar a eixir un negoci i se'n va tornar a anar.
La gent, a l'eixida del poble, li preguntava: Què, tio Vicent, a València? i Ell va respondre: Sí, si Déu vol… i la vaca!
Mon pare l'emprava molt. Si Déu vol… i la vaca!
