Si em permeteu, vull fer un homenatge a Josep Malonda, el mestre. Quan a ningú no li interessava aprendre a llegir i escriure en valencià (llevat del cas d'alguns estudiants universitaris nostres a València), ell va aconseguir del director de l'institut (Rubio), durant el curs 1972-1973, fer cursets de valencià com activitat extraescolar els dissabtes pel matí. D'un total de més de cinc-cents estudiants només vàrem respondre a la convocatòria una quinzena. L'entusiasme que posava ens arribava al cor. Va ser la primera persona de qui no sentia que la nostra llengua era lletja, que estava moribunda, que no servia per a res… Ben al contrari. Tots hi anàvem a les seues classes amb gana. Més que a les d'entre setmana. Josep, gràcies.
Durant aquell curs (72-73), Josep ens va dirigir en una obreta que tot i ser per a xiquets només va convocar adults: El gat amb botes. La v'arem fer als locals de sant Francesc. Va ser tot un festival. Abanda del Gat amb botes, hi varen actuar el grup 70, Salvador Sebastià va recitar un poema escrit (una espècie d'elegia a Oliva), també hi vàrem interpretar una opereta amb paròdia de cançons dels nostres pares (En el lejano oeste) i Vicent Bertomeu Mestre va interpretar el sermó de les cadiretes. Què precari era tot i no obstant això, quin entusiasme!
